Companyes, companys,
Tal com vam anunciar públicament el proppassat 16 d’octubre (en aquest comunicat: https://bit.ly/3ijtYwR), el Sindicat d’Administració Pública de Barcelona de la CGT va interposar per aquelles dates, a instància nostra, una demanda al Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 contra la constitució de la Mesa General de Negociació de matèries comunes (MGNmc) de la Diputació, per vulneració de drets fonamentals, arran de l’exclusió de la mateixa de la nostra Secció Sindical. En data 30 d’abril d’enguany hem tingut coneixement de la sentència en primera instància, dictada dos dies abans per la magistrada Monserrat Raga Marimon, en la qual s’estima el nostre recurs, i es reconeix el dret de la CGT a formar part de l’esmentada MGNmc.
Ho fa en els següents termes (citem textualment, els subratllats són nostres):
“(…) passem a examinar si l’actora tenia dret o no a ser cridat a la Mesa General de Negociació de matèries comunes. L’article 36.3 TREBEP s’ha de relacionar amb l’article 7 LO 11/85 de Llibertat Sindical, [que] en el seu apartat primer estableix què s’entén per sindicats més representatius (…) La discussió al respecte quedaria centrada en el fet de saber si cal aquesta representativitat en els dos àmbits, el laboral i el funcionari. Certament, la literalitat del precepte sembla exigir ambdós. No obstant, no és un fet discutit que el tant per cent del personal laboral dins del total del personal de la Diputació és del 0,1%. D’aquesta manera estem privant a un sindicat que ostenta la representació mínima necessària en el personal funcionari de participar en la negociació de matèries i qüestions laborals perquè no assoleix el mínim en l’àmbit laboral que no representa el 0,1%. Aquesta interpretació és restrictiva i contrària a procurar l’efectivitat del dret a la llibertat sindical ja que qualsevol matèria que podria afectar als funcionaris es podria tractar en la MGNmc i bona part dels mateixos no es veurien representats pel sindicat recurrent per no haver obtingut aquesta mínima representativitat en el personal laboral. Un altre extrem diferent seria que estiguéssim davant de la constitució d’una Mesa de Negociació que només afectés al personal laboral (…) En canvi si estem davant d’una Mesa de Negociació que afecta als dos àmbits, aviat es pot veure que aquesta manera d’actuar pot arribar a excloure o deixar inoperativa la Mesa de Negociació del Personal Funcionari, implicant, en aquest cas, una vulneració del dret a la llibertat sindical amb connexió amb el dret a la negociació col·lectiva que si bé en l’àmbit funcionarial és més limitada, existeix i ha estat reconeguda normativa i jurisprudencialment.
Per tant, estimo el recurs presentat en el sentit d’entendre que la part actora té dret a participar a la Mesa General de Negociació de matèries comunes de la Diputació de Barcelona“.
Des de la CGT ens congratulem per aquesta resolució judicial, que considerem una victòria, i entenem que la mateixa desqualifica l’estratègia barroera i antidemocràtica dels RRHH de la Diputació i de les altres parts codemandades (CCOO i UGT) d’excloure de la MGNmc un sindicat com el nostre, el qual –no deixarem d’insistir-hi– ostenta una representativitat d’un 13,3% sobre el conjunt de la nostra plantilla, superior al percentatge mínim que estableix la LOLS per a tenir accés a la negociació col·lectiva. Considerem, doncs, que la sentència acredita la vulneració del nostre dret fonamental a la negociació, i ens reiterem avui, amb més raó que mai, en totes les consideracions que vam fer públiques en el nostre comunicat de l’11 de març del 2020, una setmana després que es constituís aquesta MGNmc que pretenia imposar a la Diputació, per la via dels fets consumats, l’oligopoli negociador de CCOO i UGT: https://bit.ly/3bjd8tH
Si bé la sentència pot ser recorreguda en un termini de 15 dies i elevada a la Sala contenciosa administrativa del TSJC, des de la CGT instem a totes les parts a reconèixer i a fer efectiva des de ja la mateixa. En aquest sentit, la nostra Secció Sindical ha registrat avui mateix un escrit instant la Diputació a convocar una nova reunió de constitució de la MGNmc, amb participació de la CGT, per formalitzar el nostre dret, reconegut judicialment, a ser-ne part, com a subjecte de negociació amb la representativitat que la nostra plantilla ens ha atorgat. Més enllà d’això, volem deixar clar que en el cas que la Diputació o qualsevol de les altres parts implicades presentin recurs i decideixin continuar amb aquest litigi als tribunals, nosaltres seguirem, com hem fet fins ara, sense quedar-nos amb els braços plegats. Arribarem fins al final, fins allà on sigui, perquè sabem que ens assisteix la raó, perquè estem defensant els drets dels nostres afiliats i afiliades, i els d’aquella part de la nostra plantilla que va expressar la seva voluntat, a les eleccions sindicals del 2019, de ser representada en seu negociadora per la CGT.
A aquells qui vulguin garantir-se un espai de negociació fonamentat en la nostra exclusió, el que sí que els garantim, de moment, és que hauran de suar molt per aconseguir-ho. Si és que ho aconsegueixen, perquè nosaltres no ens rendirem. Som la CGT, tenim raó, i arribarem fins allà on calgui.
Gràcies a totes les companyes i companys que ens heu donat suport en això. Aquesta victòria potser no és la definitiva. Però indubtablement és una victòria, que ens marca una fita important en el camí. I és també, en gran mesura, vostra.
Salut!
Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona
Leave a Reply