Davant del feixisme, el racisme i el colonialisme
Aquest 8 de març sortim juntes perquè l’avenç del feixisme, el racisme i el colonialisme ja està afectant les nostres vides. No és una amenaça llunyana: s’expressa en guerres, ocupacions, fronteres cada vegada més violentes, polítiques d’expulsió i detenció, pèrdua de drets i control social, al servei d’un sistema capitalista i patriarcal que necessita la desigualtat per sostenir l’explotació.
Aquest avenç colpeja de manera específica les dones. En contextos de guerra, ocupació i militarització, els nostres cossos i les nostres vides es converteixen en territori de violència, pobresa i despossessió, reforçant les violències masclistes i limitant la nostra autonomia.
Des d’un feminisme internacionalista, denunciem les conseqüències d’aquest sistema sobre les dones en diferents llocs del món: la situació que viuen les dones a Síria; la resistència quotidiana de les dones sahrauís i palestines davant el colonialisme i el desplaçament forçat; i la persecució que pateixen avui les dones kurdes per sostenir projectes d’autonomia i emancipació feminista. De la mateixa manera, denunciem les polítiques de detenció, deportació i separació de famílies que colpegen especialment les dones migrants, generant patiment, por i desarrelament. No són realitats alienes, sinó expressions d’una mateixa estructura de dominació que travessa fronteres.
Aquí i ara, la pèrdua de drets i el deteriorament dels serveis públics avancen de la mà dels governs de dretes, amb atacs directes a l’autonomia de les dones. Es qüestionen conquestes bàsiques com l’accés a l’avortament, l’educació en igualtat o la llibertat sexual i reproductiva, mentre es reforcen el control, la desigualtat i l’exclusió.
Les conseqüències són visibles en la vida quotidiana: precarietat, dificultat d’accés a un habitatge digne, empobriment i un augment de la violència masclista en totes les seves expressions – físiques, sexuals, econòmiques i institucionals-, que continua cobrant vides.
Davant d’aquest context, les nostres reivindicacions no són abstractes: són respostes concretes per defensar vides dignes i lliures de violències.
EXIGIM:
• La fi de totes les violències masclistes, inclosos els feminicidis, la violència vicària i els assassinats de caràcter masclista, amb polítiques reals de prevenció, protecció i reparació i recursos suficients.
• La fi de la precarietat estructural, de la divisió sexual del treball i de la bretxa salarial i de pensions que condemna les dones a la desigualtat durant tota la seva vida.
• Un sistema públic de cures, comunitari, universal i gratuït, juntament amb condicions laborals dignes en el sector, amb salaris justos, estabilitat, convenis col·lectius i accés a la vaga.
• El dret a un habitatge digne i als subministraments bàsics, davant l’especulació, els desnonaments i la precarietat habitacional.
• Protecció efectiva davant qualsevol crisi, perquè les seves conseqüències recauen de manera desproporcionada sobre dones i persones en situació de vulnerabilitat.
• L’erradicació de totes les violències i discriminacions envers dones, persones dissidents i LGTBIQA+, així com dels biaixos de gènere en la salut.
• La fi de la violència institucional, que criminalitza, desprotegeix i vulnera drets, especialment contra dones, persones migrants i col·lectius en lluita.
• La derogació de la reforma laboral i de les reformes de pensions que ens condemnen a vides esgotades i precàries.
• La derogació de la llei mordassa, que criminalitza i castiga amb sancions i presó la protesta social, utilitzant-se per perseguir i reprimir col·lectius feministes, sindicals i moviments socials crítics.
• Una renda bàsica de les iguals i la reducció de la jornada laboral a 30 hores.
• Visibilitat i representació equitativa de dones i persones no binàries en tots els àmbits.
• Una societat no capacitista, inclusiva amb la diversitat funcional i els cossos no normatius.
• Polítiques reals de coeducació, formació i sensibilització en igualtat.
• La regularització de totes les persones migrants, la derogació de la llei d’estrangeria, el tancament dels CIE i la fi de les deportacions.
• Mesures urgents davant l’emergència climàtica, des de la justícia social.
Davant del feixisme no hi ha neutralitat.
La nostra resposta és col·lectiva, feminista i sense fronteres, als carrers, als centres de treball i a tots els espais de la vida.
Dones en lluita, trencant fronteres
Ens hi va la vida, ens hi van les llibertats
Leave a Reply