El Sindicat d’Administració Pública de Barcelona ens sumem a les diferents convocatòries previstes per la jornada. Lluitem per uns serveis públics forts i unes condicions laborals dignes per a les seves treballadores. Prou cessaments a l’administració!
Per aquest 1r de maig, des de la CGT veiem més necessària que mai impulsar una ofensiva anarcosindicalista davant les condicions de vida de la població en general, de la classe treballadora en particular i les amenaces globals que ens aguaiten.
La devaluació dels salaris i l’augment de la inflació que van a l’una, ens fan més difícil la vida. La pujada dels preus incideix de manera sagnant en els grups de població de menors ingressos. L’increment que ha experimentat el salari mínim no ha estat suficient per a pal·liar la pèrdua del poder adquisitiu. L’augment dels preus ha estat substancialment més gran en els béns i serveis que més adquireixen els grups de població amb menors ingressos. Vivim en un país on la precarietat i els sous baixos són la norma. La pèrdua del poder salarial continua creixent en tots els sectors, excepte en una minoria capitalista que augmenta de manera vergonyosa els seus ingressos a costa dels salaris i les condicions laborals de la majoria. Mentre els nostres joves sofreixen en les seves carns un atur dels més alts d’Europa.
El model sindical basat en la concertació amb l’empresa i que prioritza la negociació sense la construcció d’un poder de base capaç d’exigir millores, dificulta la pujada de salaris en els convenis d’empreses. Perquè no és tolerable que la precarietat, la desocupació, la sinistralitat laboral, els baixos salaris, la temporalitat, les condicions indignes i el treball parcial, incideixen especialment entre les dones, els joves, les persones migrants i les persones racialitzades. Enfront d’això, la CGT defensa un model de lluita sindical que prioritzi l’organització des de la base, orientat a la mobilització, la vaga i el conflicte, disposada a exercir pressió com a eina de negociació per a millorar i canviar la societat. Per això, la CGT és l’organització que més conflictes i vagues ha dut a terme el 2024.
La CGT denuncia la bretxa salarial que sofreixen les dones mentre dura la seva vida laboral i, després també, en les seves pensions. Posem la lluita de les dones en primer ordre, perquè la conciliació i les vides de les dones han de ser la nostra prioritat. Continuem sent les dones les que exerceixen els comptes amb o sense remuneració, i les que sofreixen la major taxa d’atur. A sobre, la xacra masclista dels feminicidis no cessa.
El preu dels lloguers i de l’habitatge augmenta de manera insostenible, assolint preus impossibles en les grans ciutats i zones turístiques. Més persones es veuen obligades a conviure en la mateixa llar per a poder pagar el lloguer. I més d’un terç de les llars destinen més del 30% de la seva renda disponible al pagament de l’habitatge.
La CGT dona suport a les mobilitzacions per un habitatge digne i assequible. Tota persona té dret a un habitatge i és una prioritat social que aquest dret es compleixi.
Enfront de l’espoli d’allò públic, amb la privatització dels serveis públics (sanitat, educació, serveis socials…) impulsada de manera calculada pels governs neoliberals que sofrim de punta a punta de l’estat, seguint a ulls clucs el “Protocol de la privatització” i posant-los al servei del negoci i el benefici privats. La CGT hem de reaccionar de manera ferma, partint de l’organització horitzontal, des de la base, comptant amb les persones afectades, famílies, joves, estudiants… i així s’estan organitzant noves lluites, vagues i mobilitzacions impulsades per la CGT, al costat d’altres col·lectius i sindicats combatius per tal de salvar allò públic, ja que en això ens hi va la vida i un futur més esperançador.
El 2024 han mort 796 persones en el seu lloc de treball. Demostrant-se que no existeix un veritable compromís per part d’empresaris i governs per a tallar d’arrel aquests assassinats laborals. Enfront d’això, des de la CGT proposem: mesures de disminució de la càrrega de treball, mesures de prevenció de riscos laborals en les empreses i disminució de la jornada laboral a 30 hores setmanals, així com mesures de conciliació en el treball. En aquest sentit, des de la CGT s’està duent a terme una campanya bimensual contra les morts en el treball, des d’octubre de 2023.
Una renovada estratègia imperialista esta canviant l’escenari internacional i nacional. La inversió en armament per part dels estats és ara una prioritat per al capitalisme més agressiu i deshumanitzat. Aquesta despesa suposarà augmentar el deute públic, amb elevats interessos que acabaran afectant les partides socials. Estem en mans d’una minoria oligàrquica que tenen el control del planeta i la vida de la població mundial. Per això, la CGT tenim l’obligació moral i ètica d’oposar-nos-hi als carrers. Històricament, les guerres busquen l’espoli, l’endeutament i l’enfrontament entre els pobles. Ens volen enganyar amb el discurs de seguretat nacional, quan el que es potencia és el rearmament. La CGT rebutja la proposta del Govern espanyol d’augmentar el pressupost per a la guerra. Des de la CGT defensem relacions internacionals basades en l’equitat, la justícia social i la solidaritat entre pobles. Les armes i els exèrcits són tot el contrari. No a l’OTAN, bases fora! Destrucció de tots els armaments i reconversió de la indústria armamentística en activitats de desenvolupament humà.
Davant la crisi mediambiental i els desastres ecològics, provocats pel capitalisme salvatge que assola el nostre planeta, la CGT ha demostrat en la gestió de les terribles conseqüències de la Dana a València, que som una organització anarcosindicalista amb capacitat de resposta, que podem organitzar-nos per a fer costat a la classe treballadora i a les famílies afectades. I que també sabem denunciar als culpables exigint responsabilitat i conseqüències legals per a aquests. Davant la mort de les 225 víctimes mortals, la CGT ha estat l’únic sindicat que ha aconseguit la imputació d’alts càrrecs responsables per la gestió de la Dana i la vulneració de drets laborals.
No al genocidi del poble palestí!
Ni guerra entre pobles, ni pau entre classes!
Internacionalisme anarcosindicalista entre els pobles!
Leave a Reply