El Sindicat d’Administració Pública de Barcelona subscrivim el comunicat emès per la Secció Sindical de la Diputació de Barcelona el passat 8 de juliol
Companyes, companys,
Ahir va transcendir la notícia a diferents mitjans de la decisió de la Comissió Europea, comunicada el mateix dilluns, de suspendre el pagament de més de 626 MEUR (en concret, 626.615.891 EUR) de l’anomenat Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) al Regne d’Espanya, a causa de l’incompliment del compromís adquirit per a compensar l’abús de temporalitat en el sector públic.
Aquí teniu alguns enllaços de mitjans que es van fer ressò d’aquesta notícia: El País, elDiario.es, El Mundo, entre d’altres.
La mesura apareix recollida en el document oficial C(2025) 4643 final, “DECISIÓ D’EXECUCIÓ DE LA COMISSIÓ de 7.7.2025 sobre la suspensió del o els desemborsaments posteriors del suport no reemborsable a Espanya”, en el qual es constata l’incompliment de la fita 144 del Pla de Recuperació, relativa a l’aplicació de mesures efectives, proporcionades i dissuasòries front l’ús abusiu de contractes de durada determinada a les Administracions Públiques. Diu, literalment (subratllats nostres):
“L’aplicació de la metodologia per a la determinació de la suspensió de pagaments en virtut del Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (…) dona com a resultat un import de 626.615.891 EUR que s’hauria de suspendre. (…) Per tant, atès que la fita 144, que forma part del primer tram d’ajuda no reemborsable d’Espanya, s’ha revertit i ja no es considera complerta satisfactòriament, el pagament de l’esmentat import s’ha de suspendre dels desemborsaments posteriors relacionats amb l’ajut no reemborsable de conformitat amb l’article 24, apartat 6, 2 del Reglament” (p. 8).
La rectificació per part de la Comissió Europea es produeix arran de la sentència dels assumptes acumulats del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 13 de juny del 2024, assumptes C-331/22 i C332/22, que va concloure que la legislació espanyola no estableix sancions efectives ni automàtiques front l’abús en la contractació temporal en el sector públic, i per tant infringeix la clàusula 5 de l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada, annexa a la Directiva 1999/70/CE. Sobre la sentència del TJUE del 13/06/2024, així com sobre la sentència prèvia del 22/02/2024, i la reacció negacionista a les mateixes en instàncies polítiques i de la judicatura a l’Estat espanyol, us en vam informar en aquest comunicat de l’1 de juliol de l’any passat.
La mesura executada per la CE no és més que una conseqüència directa d’aquesta jurisprudència del TJUE, les conseqüències de la qual els jutges i els polítics espanyols s’entesten en negar. Una jurisprudència que ha desautoritzat el famós “decretazo” de l’aleshores Ministre Iceta, i la posterior Llei 20/2021 derivada del mateix, i ha deixat clara la inexistència de cap mesura a l’Estat espanyol que es pugui considerar, en el marc de la Directiva, com una sanció adequada i dissuasòria per a sancionar l’abús de temporalitat comès per les Administracions.
En un comunicat emès pel nostre Sindicat el 21 d’abril enguany, es deia el següent: “Entrem en la fase decisiva de la lluita per una solució política a l’abús de temporalitat a les administracions, que vagi en la línia de transposar definitivament la Directiva 1999/70/CE i la jurisprudència del TJUE associada a la mateixa, per l’establiment de la fixesa de les relacions laborals en frau de llei com a sanció adequada a l’abús. Pendents dels propers moviments que puguin venir des de Brussel·les arran de l’incompliment persistent del dret europeu per part de les administracions del Regne d’Espanya, i de la tramitació al Congrés del Projecte de llei de la Funció Pública de l’Estat, amb les esmenes relatives a la sanció a l’abús presentades per diferents grups polítics (…) ara és el moment de mobilitzar-se i de demostrar múscul als carrers i als centres de treball per a empènyer amb força per una solució legislativa justa i digna a la problemàtica, tot defensant alhora uns serveis públics de qualitat i sense precarietat laboral”.
Ara ja podem dir que els moviments que esperàvem des de Brussel·les han començat. El de dilluns ha estat el primer, però no serà pas el darrer. Com vam dir al juliol de l’any passat, qui juga amb foc s’acaba cremant, i això és el que passarà en absència d’UNA SOLUCIÓ POLÍTICA, LEGISLATIVA, que “assumeixi de forma real i efectiva ja, d’una vegada, la transposició de la Directiva 1999/70/CE al sector públic espanyol i la jurisprudència del TJUE sobre l’aplicació de la mateixa i la sanció a l’abús. És a dir, tot el contrari del que es va fer al 2021“.
La fugida d’estudi dels qui tenen responsabilitat en aquest assumpte és insostenible. Aquesta tardor hi haurà una nova sentència del TJUE (assumpte Obadal o C-418/24), que previsiblement farà encara més insostenible la posició del Govern i de la judicatura espanyola. No és sobrer recordar que el representant de la CE en la vista d’aquesta causa Obadal, a finals del mes passat, va deixar clar que l’Estat espanyol no està donant compliment raonable a la clàsula 5 de la Directiva; que a dia d’avui, segons dades oficials, la taxa de temporalitat a les Administracions és del 32,8%; i que les mesures que eventualment s’habilitin han de garantir tant la reparació dels danys al personal abusat, com l’efecte disuassori per a prevenir en el futur el frau de llei en la contractació temporal a les Administracions. En aquest sentit, va considerar que hi ha d’haver una indemnització no topada o un sistema que permeti el rescabalament al treballador, que la conversió en fix seria una mesura, però que fins i tot aquesta seria insuficient per sí sola per a algú que portés molts anys de temporalitat. També va deixar clar que la mera possibilitat de participar en un procés selectiu no val com a sanció, conforme a la jurisprudència europea, ni tampoc treure a concurs públic la plaça del personal abusat.
La pilota continua a la teulada del Govern i dels polítics, però el temps de fer-se el ronso s’ha acabat. Ara ja sabem, i ho saben ells, que qualsevol pas que continuïn fent en fals li costarà diners al conjunt de la ciutadania de l’Estat, que seran les butxaques de tots i totes les que acabin pagant la seva ceguesa i la seva incompetència. A les esmenes presentades al Projecte de llei de la Funció Pública de l’Estat tenen la clau per a la solució del problema, només cal que facin bé d’una vegada, aquest cop sí, la seva feina. La Comissió Europea es va deixar enganyar un cop pel Govern del Regne d’Espanya, l’any 2021, però no sembla pas disposada a deixar-se enganyar eternament en aquest tema.
Us seguirem informant. Salut!
Comunicat al web de la Secció Sindical de la Diputació de Barcelona
Comunicat en PDF
Leave a Reply