FETAP-CGT DENUNCIA QUE EL TRIBUNAL SUPREM LIMITA L’ABAST DE LA SENTÈNCIA OBADAL I DEIXA SENSE SOLUCIÓ REAL GRAN PART DEL PERSONAL TEMPORAL EN ABÚS
FETAP-CGT considera que la Sentència del Tribunal Suprem, Sala Social, Ple, núm. 475/2026, d’11 de maig, suposa un reconeixement parcial de l’abús de temporalitat en l’ocupació pública laboral, però també una interpretació restrictiva de la doctrina fixada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea a la sentència Obadal.
El Suprem declara fixa una treballadora laboral de l’Ajuntament de Madrid que prestava serveis des del 2009 mitjançant contractes temporals successius i que, abans de ser contractada temporalment, havia superat un procés selectiu d’accés a personal laboral fix, tot i que no va obtenir plaça perquè altres aspirants van assolir més puntuació. En aquest supòsit concret, el Tribunal reconeix la fixesa en entendre que la treballadora ja havia acreditat mèrit i capacitat en un procés d’accés a ocupació fixa.
No obstant això, FETAP-CGT considera que el Suprem ha utilitzat aquest cas per limitar la resposta davant l’abús. La sentència només obre la porta a la fixesa per a aquelles persones que puguin acreditar que van superar un procés selectiu d’accés a personal fix i es van quedar sense plaça. Queden fora, per tant, moltes persones seleccionades mitjançant borses, llistes de contractació temporal o processos que no declaren aprovades més persones que places convocades.
Aquesta interpretació redueix de manera important l’abast pràctic de la sentència Obadal i manté en una situació d’inseguretat milers de treballadores i treballadors que han cobert durant anys necessitats estructurals de les administracions públiques mitjançant contractes o nomenaments temporals.
El que diu realment Obadal
La sentència Obadal, dictada per la Gran Sala del TJUE el 14 d’abril de 2026, va ser clara en tres qüestions essencials.
En primer lloc, va declarar que la figura de l’indefinit no fix no és una mesura adequada per sancionar l’abús de temporalitat, perquè manté la persona treballadora en una relació de naturalesa temporal i, per tant, en una situació de precarietat. El TJUE va afirmar que aquesta figura no permet sancionar degudament l’abús ni eliminar les conseqüències de l’incompliment del Dret de la Unió.
En segon lloc, va assenyalar que les indemnitzacions taxades amb doble límit màxim, com els 20 dies per any amb un topall de 12 mensualitats o fins i tot els 33 dies per any amb un topall de 24 mensualitats, no són per si mateixes una resposta adequada si no reparen íntegrament el dany causat. Obadal exigeix una reparació real, proporcionada, efectiva i dissuasòria, que tingui en compte la durada de l’abús, el nombre de contractes, les funcions exercides, els avantatges econòmics perduts i la incertesa soferta per la persona treballadora.
En tercer lloc, el TJUE va advertir que els processos selectius d’estabilització tampoc són automàticament una solució vàlida si estan oberts a persones que no han sofert abús i si no garanteixen una reparació efectiva a la víctima. La simple possibilitat de presentar-se a un procés selectiu no elimina per si sola les conseqüències de l’abús patit.
Què ha fet el Suprem
El Tribunal Suprem reconeix que l’indefinit no fix no és suficient com a resposta a l’abús. Aquest reconeixement és positiu.
També admet que, quan no procedeixi la fixesa, hi haurà d’haver una indemnització addicional per l’abús, diferent de la indemnització per extinció. Aquesta indemnització pot comprendre danys materials i danys morals, i no ha de quedar reduïda a una quantitat simbòlica o automàtica.
Però, alhora, el Suprem manté una posició restrictiva en matèria de fixesa. Només l’accepta per a aquelles persones que puguin encaixar en la figura de l'”aprovat sense plaça” en un procés d’accés a personal fix. Per a la resta, desplaça la solució cap a una indemnització i cap a la remissió a la Inspecció de Treball.
FETAP-CGT considera que aquesta resposta és insuficient. La remissió a la Inspecció de Treball no es pot presentar com a solució eficaç a l’abús estructural de temporalitat a les administracions públiques. Obadal exigeix mesures efectives, dissuasòries i proporcionades, no responsabilitats genèriques ni mecanismes incerts que rarament generen conseqüències reals per als qui sostenen la temporalitat abusiva.
Tampoc compartim que el Suprem mantingui una interpretació tan estreta de la fixesa quan durant anys les administracions han utilitzat personal temporal per cobrir necessitats permanents. L’abús no es pot resoldre fent recaure sobre la persona treballadora les conseqüències de la mala gestió administrativa.
Valoració de FETAP-CGT
Per a FETAP-CGT, la sentència del Suprem suposa un avenç parcial, però no compleix plenament amb el mandat europeu.
- És un avenç perquè trenca amb la idea que l’indefinit no fix sigui una resposta suficient.
- És un avenç perquè reconeix que la indemnització per abús ha de ser diferent de la indemnització per cessament.
- És un avenç perquè permet reclamar danys materials i morals derivats d’anys de precarietat.
- Però no és suficient perquè limita la fixesa a un supòsit molt concret, el dels aprovats sense plaça en processos d’accés a personal fix, una figura que no es correspon amb la realitat de molts processos actuals.
- No és suficient perquè deixa fora gran part del personal temporal abusat.
- No és suficient perquè confia part de la resposta a la Inspecció de Treball i a un règim de responsabilitat administrativa que el mateix TJUE ha qüestionat quan és ambigu, abstracte i imprevisible.
- No és suficient perquè Obadal exigeix eliminar les conseqüències de l’abús, no simplement administrar-les mitjançant indemnitzacions incertes.
Des de FETAP-CGT continuarem defensant l’estabilitat i la conversió en fix de les persones en abús de temporalitat a les administracions públiques, així com indemnitzacions dissuasòries reals.
Leave a Reply