Ahir, com la majoria de les persones que segueixen el dia a dia d’aquesta societat mitjançant la premsa o via els comentaris d’actualitat de les nostres companyes de feina, ens vam assabentar d’una sentència emesa des del poder juridicopolític de l’estat condemnant a 12 polítics per la seva ideologia. No oblidem també els 7 polítics a l’exili, dels quals un, a part de ser part d’un partit polític (la CUP), també és militant de la CGT (al sindicat d’ensenyament de la CGT a la secció sindical de la UAB), l’Anna Gabriel.
Com a part de la mateixa trajectòria repressiva per part de l’estat, el passat 23 de setembre són detingudes 9 activistes suposadament membres de CDRs. 9 persones que sota un clar muntatge policial, són incriminades per la seva ideologia política i el seu activisme.
Dels polítics i de les seves organitzacions podem dir que han impulsat mesures que han anat en detriment dels serveis públics, que veiem tant com a societat com a treballadores dels organismes que han gestionat. No podem oblidar la Llei Aragonès que pretén fer un pas més a l’escala de la privatització dels serveis públics. Nosaltres ens posicionem totalment en contra de les polítiques neoliberals que impulsen i per tant, no els reconeixem com a representants del poble.
De les persones dels CDRs molta gent podria dir que són activistes que lluiten per la formació d’un nou estat. Alguns d’ells encara no poden confirmar-ho ni desmentir-ho ja que segueixen sense poder veure la persona que els hauria de defensar, però està clar que la seva lluita va més enllà d’un suposat independentisme i que ens toquen més d’a prop com a classe.
Està clar que amb les seves detencions i privació immediata de drets, l’estat està multiplicant la seva capacitat repressora per qualsevol mitjà inclòs el dels muntatges policials dels qual els i les llibertàries en sabem i n’hem patit i per desgràcia, en seguirem patint (Pandora, Altsasu i un llarg etcètera).
Per tant, tot i rebutjant frontalment ideologies polítiques de classes dominants o mantenint distàncies ideològiques de les represaliades de classes populars, no podem deixar de pensar que avui són elles i demà (com ahir) podem ser els i les treballadores en general i especialment les que lluitem des de l’anarcosindicalisme.
Tinguem clar que això no va només d’independentisme, vivim temps difícils pel que fa a una repressió ferotge però també emocionants per l’esperit de revolta.
Els nostres drets i les nostres llibertats, individuals i col·lectives, són les que dia a dia defensem als llocs de feina i avui tampoc callarem després d’aquest flagrant atac a la dissidència.
Leave a Reply