CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL – 11 DE NOVEMBRE
A la memòria de l’Olga, la Maricarmen i tots els morts que deixa la violència habitacional.
Des de la CGT posem totes les nostres forces i recursos a favor de la Vaga General de l’11 de novembre. Aturem el país contra un sistema depredador que destrueix les condicions de vida de la classe treballadora, ofegada per l’augment sense control del cost de l’habitatge, que absorbeix més de la meitat dels salaris, i una inflació constant que minva el nostre poder adquisitiu.
Exigim responsabilitats a la classe política per la seva inacció davant de la violència immobiliària, els desnonaments i l’especulació dels fons voltor, i ens unim al conjunt de sindicats de llogateres i d’habitatge, així com la resta d’organitzacions en una lluita unitària.
LES NOSTRES REIVINDICACIONS PRINCIPALS:
- Reducció dels preus dels habitatges: Intervenció efectiva del mercat i límits màxims reals. L’habitatge ha de ser una necessitat bàsica garantida, no un negoci.
- Recuperació d’habitatges dels fons voltor: Traspàs del sòl i immobles acumulats per especuladors al parc públic. Eliminació d’exempcions fiscals a SOCIMI, SII i FII.
- Regulació del lloguer habitual i de temporada: Reforma de la LAU per cobrir lloguers temporals i per habitacions. Contractes de durada indefinida i finalització dels increments indirectes.
- Moratòria de desallotjaments sense alternativa: Suspensió de tots els desnonaments a persones en situació de vulnerabilitat sense una alternativa habitacional digna.
- Salaris vinculats a l’IPC real: Increment salarial garantit vinculat a la inflació real i al cost de l’accés a l’habitatge per recuperar el poder adquisitiu.
- Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals: Repartiment del treball i del temps de vida, sense reducció salarial, per garantir l’ocupació i el benestar de la classe treballadora.
- Salari i pensió mínims de 1.500 €: Establiment d’un sòl d’ingressos suficient per assegurar unes condicions de vida dignes davant de l’encariment del cost de la vida.
ORGANITZA’T AL TEU CENTRE DE TREBALL I AL TEU BARRI!
L’habitatge és també un conflicte laboral: no serveix de res un augment de sou si l’especulació immobiliària l’engoleix completament.
A la feina: Inicia converses amb les teves companyes i companys, celebra assemblees i pressiona els comitès d’empresa i delegacions sindicals.
Als carrers: Participa activament als Comitès de Vaga del teu barri, poble.
Als centres d’estudi: Activa la comunitat estudiantil del teu institut o facultat.
AMUNT ELS SOUS, A BAIX ELS LLOGUERS! NI UN DESNONAMENT MÉS! VISCA LA VAGA GENERAL DE L’11N!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT
—-
REIVINDICACIONS DE LA CGT PER A LA VAGA GENERAL DE L’11N: PEL DRET A UN HABITATGE I SOU DIGNES!
Dimecres 11 de novembre cal aturar el país amb un crit col·lectiu i massiu pel dret a un habitatge i unes condicions de vida dignes. Cada cop destinem una major part del nostre sou a pagar el lloguer o la hipoteca. Moltes persones no es poden independitzar, comparteixen pis perquè no es poden permetre un habitatge en propieta,t o es veuen obligades a abandonar el seu barri pel fet que els preus són prohibitius. Els salaris no augmenten, mentre els preus de l’habitatge continuen pujant sense control.
Per a la CGT, la repercussió social d’una política que impedeix accedir a un habitatge o al manteniment d’un sostre és devastadora per a la classe treballadora. Fa anys que veiem com es desnona sense cap mirament treballadores i treballadors de tota condició de casa seva, a benefici de fons voltors i especuladors. Amb el vistiplau de tota la classe política que no fa res per impedir aquesta situació. Ens trobem en un període inflacionista, amb una inflació anual de l’IPC del 4,9%. Això continua minvant encara més els nostres salaris reals i el nostre poder adquisitiu. La pressió entre les despeses d’habitatge i els salaris empitjora la nostra vida quotidiana. Aquestes polítiques criminals repercuteixen a les nostres vides, causen dolor i exclusió a moltes famílies, també racisme, violència policial i estructural. L’habitatge digne és un dret, no pas un negoci!
Des de la CGT donem suport des del primer dia als sindicats llogateres i als moviments socials, assumim les seves reivindicacions perquè són també les nostres. Acusem tota la classe política de ser la causant de la situació en la qual ens trobem, d’una inacció que ha generat dolor, mort i ràbia. L’Olga, la Maricarmen, la Marina, el Mariano… la llista de persones que han patit directament aquesta violència immobiliària emparada per les administracions públiques és enorme i ha generat indignació i ràbia. Hem vist patir i resistir la nostra gent massa temps, abandonada per un sistema que va prometre defensar el seu dret a un habitatge digne en una Constitució que és paper mullat. Hem vist com en els darrers anys milers de persones interposaven solidàriament el seu cos davant les forces de seguretat i les màfies paramilitars per a evitar desallotjaments i desnonaments, sense que ningú més que el poble els ajudés. Però després de l’ocupació de les places hem dit: Ja n’hi ha prou!
Per això apel·lem al conjunt dels moviments socials i les forces sindicals a treballar de manera unitària en l’èxit d’una convocatòria que és fonamental pel futur del conjunt de la societat i molt particularment de la classe obrera.
*
LES NOSTRES REIVINDICACIONS
1. REDUCCIÓ DEL PREU DE L’HABITATGE
El cost de l’habitatge s’ha de reduir i protegir de forma efectiva, perquè no es pugui produir l’especulació amb una necessitat bàsica. No volem pegats, exigim límits màxims reals!
Tenir un habitatge és una necessitat bàsica, no hauria de ser un privilegi. Advoquem per mesures que evitin que qualsevol treballador hagi d’esmerçar la major part del seu salari a tenir un sostre on viure.
Volem que la feina ens permeti viure, no només sobreviure per poder continuar treballant.
2. RECUPERACIÓ D’HABITATGES DELS FONS VOLTORS
Els habitatges no poden continuar sent un producte financer. El dret a l’habitatge ha de prevaldre per sobre del dret a l’especulació que dicta el mercat lliure.
S’han d’establir mecanismes per a que els habitatges comprats a preu de ganga i acumulats per fons d’inversió i grans especuladors passin a formar part d’un parc d’habitatges públics accessibles i estiguin protegits.
És urgent promulgar mesures legislatives que exerceixin pressió sobre els propietaris i que eliminin els règims fiscals per a empreses com les SOCIMI, les SII o les FII, que tenen importants exempcions fiscals.
Els habitatges són per viure-hi, no per especular.
3. REGULACIÓ DELS LLOGUERS A CURT TERMINI I DE LES HABITACIONS, I DELS LLOGUERS PERMANENTS
No s’ha de permetre que els lloguers a curt termini i el lloguer d’habitacions es converteixin en una forma d’eludir la regulació del mercat de lloguer habitual.
És necessari modificar la LAU (Llei d’Arrendaments Urbans), regular aquests contractes i garantir uns lloguers assequibles amb drets per a les persones llogateres.
Els contractes de lloguer han de tornar a ser de durada indefinida, com passa a molts països europeus.
No hi ha d’haver cap via indirecta per pujar els lloguers.
4. MORATÒRIA DELS DESALLOTJAMENTS SENSE ALTERNATIVA
Ningú no hauria de perdre casa seva pel fet de no poder permetre’s un habitatge que resulta inassequible amb els seus ingressos.
Exigim una moratòria dels desallotjaments de persones i famílies que no disposin d’una alternativa d’habitatge, així com una alternativa d’habitatge digne per a totes elles.
Quantes persones més matarà l’especulació? Quantes persones més es veuran obligades a sobreviure al carrer? Quina relació hi ha entre el racisme institucional i la manca d’habitatge?
5. VINCULAR ELS AUGMENTS SALARIALS A L’IPC
Necessitem un augment real dels salaris per garantir una vida digna. El cost de la vida està augmentant sense control —l’habitatge és l’exemple més evident— i és la classe treballadora la que paga el preu per mantenir en marxa les rodes de la producció i reproduir la vida en condicions cada cop més hostils. Els empresaris exploten la nostra força de treball i, a mesura que augmenten els beneficis, el nostre poder adquisitiu disminueix.
Per a una part significativa de la població activa, el lloguer o la hipoteca absorbeixen entre el 40% i el 60% dels ingressos. No obstant això, la seva ponderació a l’IPC és insuficient, cosa que genera una distorsió entre la inflació oficial i el cost real de la vida.
Els salaris han d’augmentar, com a mínim, al ritme de la inflació i tenint en compte el cost de l’habitatge.
*
ORGANITZEM-NOS A LA FEINA, BARRIS I POBLES!
L’habitatge també és una qüestió laboral. Els nostres salaris estan en mans de l’especulació immobiliària. Si no es redueixen els preus de l’habitatge, qualsevol augment salarial es veu simplement absorbit pel lloguer o la hipoteca. Les feines mal remunerades comporten, entre altres coses, córrer el risc de perdre l’habitatge a causa dels preus immobiliaris. La lluita per un habitatge digne és la lluita per una feina digna. Per això portem aquesta reivindicació a totes les empreses i centres de treball. Parlem-ne amb les nostres companyes i companys, celebrem assemblees, pressionem els comitès d’empresa i els delegats i delegades.
Igualment, des de la CGT fem una crida a la nostra afiliació i al conjunt de la societat a participar ACTIVAMENT als Comitès de Vaga de barris i pobles, per difondre que el moment d’exigir un nou temps de vida que no estigui travessat per la precarietat i la manca d’habitatge és ara.
Posarem totes les nostres forces en l’èxit d’aquesta lluita. Organitzem-nos i avancem cap a la vaga general per l’habitatge i l’augment dels salaris perquè ens hi va la vida.
VAGA GENERAL PER UN HABITATGE DIGNE I ASSEQUIBLE
AMUNT ELS SOUS, A BAIX ELS LLOGUERS!
NO TOLEREM NI UN DESNONAMENT MÉS!
COMPANYES I COMPANYS: VISCA LA VAGA GENERAL DE L’11N!
—-
Més info:
CGT Catalunya: https://tuit.cat/5GCb3 | https://tuit.cat/v3zpo
Cartelleria i materials: https://tuit.cat/Nk7ro
Leave a Reply