A tota la plantilla de la Diputació, i especialment al personal interí en abús de temporalitat,
Companyes, companys,
Us informem que el dijous 16 d’abril es va realitzar una reunió per via telemàtica entre els RRHH de la Diputació i les quatre Seccions Sindicals, entre elles la nostra, la primera que es realitza per aquesta via des que es va iniciar la present situació d’estat d’alarma i emergència sanitària (fins a aquell moment la via de contacte durant totes les setmanes prèvies havia estat el correu electrònic i el telèfon). També a l’endemà, dia 17, es va realitzar una primera reunió del Comitè de Seguretat i Salut, que havia estat sol·licitada dies enrere pel conjunt de la representació social.
Pel que fa a la reunió del dia 16, que és el motiu d’aquesta nota, vam tenir la sorpresa que la Diputació ens va anunciar la seva intenció de reactivar les reunions (per via telemàtica) de la Comissió Tècnica dels PAMO, i ens va explicitar la seva voluntat de poder tenir un acord relatiu a les bases de les ofertes públiques actualment pendents d’execució… abans no acabés el mes de maig!
La nostra sorpresa ja va resultar majúscula quan ens van venir a dir que consideraven que la recent sentència del TJUE del 19 de març en relació als assumptes C-103/18 Sánchez Ruiz i C-429/18 Fernández Álvarez i altres (https://bit.ly/2VwSP52), no modificava res en relació al plantejament de la corporació pel que fa a aquests PAMO, almenys pel que fa als dos aspectes principals (torn lliure i concurs-oposició). Posicionament que van mantenir, tot i admetre que no disposen de cap informe o dictamen jurídic propi que el sostingui, cosa que nosaltres vam sol·licitar explícitament.
A parer nostre, i si bé la sentència del TJUE del 19 de març deixa oberta la concreció de la sanció a l’abús de temporalitat que han dut a terme les administracions de l’Estat espanyol, entre elles la Diputació, sí que deixa clares algunes qüestions importants, entre d’altres: L’existència de l’abús, el qual queda acreditat, circumscrit i definit (cosa que ja feia prèviament l’informe Kokott), que aquest abús vulnera la normativa europea i que ha de ser sancionat. Si bé no estableix directament quina ha de ser la sanció, sí que apunta algunes opcions, entre les quals la més plausible segurament sigui la de l’establiment d’una indemnització equivalent, com a mínim, a la d’un acomiadament improcedent en cas de cessament del personal abusat.
Però, a més, la sentència deixa clar, de forma meridiana, un aspecte que no pot ser en cap cas obviat ni per la Diputació ni per cap altra administració a l’hora de plantejar les seves ofertes públiques i que, per força, obliga a un canvi de paradigma en aquest sentit: El Tribunal desqualifica totalment els processos d’oferta pública de torn lliure que incloguin places ocupades per personal en abús de temporalitat. Ens sorprèn que RRHH de la Diputació consideri que aquest aspecte no suposa cap canvi respecte el plantejament que ha estat fent fins ara, quan en realitat ho canvia tot. I ens sorprèn més encara quan aquest punt en concret és assenyalat per una nota jurídica produïda el mes passat per la pròpia Diputació (si bé no pas per RRHH, sinó per Govern Local), en els següents termes: “tenint en compte que aquests processos són oberts i de resultat incert, el TJUE considera que no és una mesura adequada per a assolir la finalitat establerta en la clàusula 5 de l’Acord”
[es refereix a l’Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada, recollit a
la Directiva 1999/70/CE]
(https://bit.ly/2ysiUuw; pàgina 5).
Restem a l’espera de ser convocades novament a aquesta Comissió Tècnica dels PAMO, en la qual podrem copsar, quan es produeixi, si l’actitud dels RRHH de la Diputació continua essent la mateixa que la que ens van expressar dijous passat. De moment, ja us podem avançar que per part de la CGT continuarem defensant la posició que hem mantingut fins ara, que és la d’un procés restringit i exclusivament amb concurs de mèrits. Pensem que després de la sentència està més que justificat que mai el plantejament de donar una solució extraordinària a una situació que és, com hem dit reiteradament des de fa molt de temps, extraordinària. I en un moment de crisi i d’incertesa com l’actual, en la qual són els serveis públics i, de forma especial, el seu personal més precari, els que estan responent i donat la cara per totes i tots, ni nosaltres ni ningú no entendrà que es pugui plantejar d’una altra manera.
Més enllà d’això, volem deixar clar que no compartim en absolut ni la necessitat ni la urgència de reactivar ara aquesta matèria a corre-cuita, en la situació present, enmig d’un estat d’alarma que no sabem quant durarà, amb una situació molt greu i sense precedents d’emergència sanitària, amb la gent confinada o posant la cara i el cos en primera línia als serveis presencials com el Respir, i en un format de reunions telemàtiques que en cap cas entenem pròpiament com a seu negociadora i vàlides per a subscriure acords sobre aquesta matèria en tant que les meses generals de negociació no es puguin reunir presencialment (a més, la qüestió de les meses i la seva composició us recordem que continua essent a dia d’avui conflictiva, per raons que ja vam explicar a tothom l’11 de març: https://bit.ly/3bjd8tH). No se’ns escapa que la Diba té interès en ventilar-se aviat el tema, abans fins i tot que els tribunals o el govern espanyol puguin prendre decisions al respecte, i aprofitant un moment de paràlisi i restriccions a la mobilitat, en el qual sap que difícilment es podrà articular una resposta per la via de la mobilització. I sembla que vol fer-ho, de forma totalment imprudent, fins i tot arriscant-se a confegir unes bases que puguin resultar nul·les a tots els efectes i impugnables en base a la sentència del TJUE.
Considerem que la principal via de pressió que ens queda ara mateix en relació a aquest assumpte és la jurídica, i és per això que fem una crida a tot el personal interí en abús de temporalitat de la Diba: Tothom que no ho hagi fet hauria de cercar assessorament jurídic, reclamar i denunciar la seva situació, i fer-ho el més aviat possible. Cal que hi hagi denúncies en massa. Cal que l’administració tingui al davant la perspectiva de centenars de denúncies als jutjats per a que aquests us reconeguin, en base al pronunciament del TJUE, l’abús de temporalitat i estableixin la sanció corresponent, com a mínim la indemnització. Que tingui la perspectiva que no donar una solució justa i digna a aquesta problemàtica tindrà un cost econòmic, i que aquest no serà pas petit. Us animem a tots i totes a actuar en aquest sentit, i a fer-ho ja.
Aprofitem per a traslladar-vos a totes el nostre desig que us trobeu bé, tant vosaltres com les vostres famílies. Cuideu-vos.
Molta força i molta salut. Seguim!
Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona
Leave a Reply