Companyes, companys,
Moltes de vosaltres, especialment entre el personal interí en abús de temporalitat, ens heu preguntat aquests darrers dies per la Sentència del TJUE del passat 22 de febrer (https://bit.ly/3T21rP4) i per les implicacions de la mateixa en relació a aquesta problemàtica a la Diputació i al conjunt de les administracions. Us traslladem en aquest comunicat, en el qual volem ser prudents, alguns apunts al respecte, així com la nostra valoració sobre l’escenari que s’obre a partir de la mateixa.
PRELIMINAR:
En primer lloc, cal aclarir que la Sentència es dicta en resposta a qüestions prejudicials elevades al tribunal europeu des de la Sala Social del TSJ de Madrid, per la qual cosa és d’esperar que la jurisprudència generada per aquesta, en virtut del principi de supremacia del dret de la UE, tingui efectes amb caràcter immediat a la jurisdicció Social, és a dir, en demandes de personal laboral temporal en abús del sector públic. Així es pot desprendre de l’entrevista recent, publicada en un digital pocs dies després, al president de la Sala Social del Tribunal Suprem (en la qual diu literament que és “una sentencia muy relevante que va a dar mucho trabajo jurídico y que tenemos que aplicar ya”, i que “estas sentencias del TJUE son obligatorias para todos los tribunales y cualquier tribunal nacional es un juez comunitario. Lo que dice Luxemburgo nos obliga a todo”). I també al fet que des de l’endemà de la pròpia Sentència del TJUE ja hi ha hagut Jutjats Socials dictant sentències de fixesa en base a la mateixa (https://bit.ly/49YZUQx i https://bit.ly/4c4mU2o). Cal tenir en compte que la Sala Social del TS ja ha revisat anteriorment (per exemple, l’any 2021) la seva doctrina en relació a aquesta matèria, per a ajustar-la a la jurisprudència del TJUE, i és d’esperar que ho torni a fer aquest cop.
En segon lloc, si bé la Sentència del 22-F ha estat dictada en resposta a prejudicials elevades des de l’àmbit Social, resulta evident que la mateixa (que no fa altra cosa que reiterar els criteris que ja ha estat emetent des de fa anys el TJUE en Sentències i Autos anteriors en relació a l’incompliment per a les treballadores del sector públic del Regne d’Espanya de la Directiva 1999/70/CE i, especialment, de les seves clàusules 4a i 5a) té implicacions de gran abast, que també haurien d’interpel·lar la jurisdicció Contenciosa-Administrativa. Això pel fet que ni la Directiva europea ni el TJUE no fan cap distinció entre jurisdiccions ni entre treballadores sotmeses a règims jurídics diferents, i aquesta norma i jurisprudència s’entén d’aplicació al conjunt de les empleades públiques en situació d’abús de temporalitat de tots els Estats membres de la Unió, tal com assenyalen nombrosos juristes (https://bit.ly/3uP3hLc).
En qualsevol cas, i en tercer lloc, el fet que la judicatura en l’àmbit Contenciós, que s’ha mostrat ben poc sensible fins ara amb aquesta problemàtica i força resistent a reconèixer “la primacia del Dret de la Unió Europea i el caràcter preferent de la seva aplicació” (destacat ara pel propi CGPJ en les seves notes de premsa oficials), pugui continuar resistint-se a sentir-se interpel·lada per la jurisprudència del TJUE i concretament per la Sentència del 22-F, no vol dir que aquesta situació es pugui mantenir indefinidament. Aquesta Sentència del 22-F prefigura, amb un alt grau de probabilitat, la que el TJUE dictarà abans de l’estiu en relació als assumptes acumulats C-331/22 i C/332-22, sobre qüestions prejudicials elevades pel Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 17 de Barcelona (https://bit.ly/3TjOpO6), tot estrenyent així més el setge sobre aquesta jurisdicció, que és la que afecta al personal funcionari interí. I tot posant en qüestió la gestió política i la producció legislativa que hi ha hagut fins ara a l’Estat espanyol en relació a la temporalitat en l’ocupació pública.
LA SENTÈNCIA:
La Sentència (https://bit.ly/435Vk0z) incideix en diversos aspectes fonamentals, que posen en qüestió la interpretació que s’ha fet fins ara en seu Social del que podia admetre’s com a sanció a l’abús per al personal laboral, així com també la norma estrella del govern espanyol per a abordar aquesta problemàtica (la Llei 20/2021 que tots i totes coneixem prou bé, derivada de l’”Icetazo” del mes de juliol del 2021).
En primer lloc, estableix que la figura jurisprudencial de l’indefinit no fix no pot considerar-se en cap cas com a sanció adequada a l’abús, en tractar-se d’una figura contractual també temporal (durada determinada), que sotmet la continuïtat en el lloc de treball a la concurrència posterior a la provisió de la plaça en oferta pública. Es manifesta, per contra, per la fixesa com a possible sanció adequada, conforme amb la norma comunitària, en absència de cap legislació de rang estatal que doni compliment a les clàusules de la Directiva (“la conversión de esos contratos temporales en contratos fijos puede constituir tal medida”).
En segon lloc, referma la innexistència a dia d’avui encara d’aquesta legislació al Regne d’Espanya, en considerar que una indemnització taxada al cessament, com l’establerta per la Llei 20/2021 (20 dies per any treballat amb un topall de 12 mesos), no és sanció suficient i adequada, ni tampoc no ho és la convocatòria dels processos d’estabilització regulats en aquesta (un cop més, el TJUE no considera com a sanció a les administracions infractores l’organització de processos selectius de torn lliure i resolució incerta).
Val la pena recordar aquí, en relació a aquest punt, que el que fa el TJUE no és més que refermar els seus criteris anteriors, que ja eren prou coneguts, tot confirmant fil per randa el que nosaltres ja vam dir al respecte públicament en diversos comunicats, per exemple, al desembre del 2021 (https://bit.ly/3iiy8FZ):
“Des del punt de vista de la CGT el Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, d’imminent aprovació, defuig el compliment de la jurisprudència del TJUE en relació a l’abús de temporalitat, NO comporta una correcta transposició de la Directiva comunitària 1999/70/CE, i no habilita cap mesura que es pugui entendre com a sanció adequada i disuassòria a l’abús de temporalitat comès per les administracions, en el marc de les esmentades directiva i jurisprudència. El termini establert per a poder accedir al procés d’estabilització via art. 61.6 del TREBEP (concurs de mèrits) és totalment arbitrari i contrari al dret europeu. I això malgrat la primacia del mateix, reconeguda en el propi ordenament jurídic espanyol. (…) Aquesta llei, al contrari del que pretenen els seus defensors, el que generarà és inseguretat jurídica, no pas seguretat jurídica.
En tot cas, és evident que aquesta és l’opció que ha pres el legislador, a desgrat nostre. Nosaltres la considerem errònia i insuficient, lluny de la solució justa que mereix aquesta problemàtica i el personal abusat. (…)“
VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ:
Arribats a aquest punt, és ben clar per nosaltres que el TJUE continua indicant que a l’Estat espanyol no s’estan fent les coses bé, ni a nivell de judicatura ni a nivell polític. I el fet de no fer les coses bé sempre té conseqüències, de les quals una no menor és la inseguretat jurídica que es pot projectar a partir d’ara en els processos d’estabilització de la Llei 20/2021, els quals estan, com sabem, pendents encara de resoldre en moltes administracions, entre elles la Diputació. Considerem, doncs, que l’actual escenari situa ben clarament la necessitat d’una SOLUCIÓ POLÍTICA a la problemàtica de l’abús de temporalitat, per la via d’una REFORMA LEGISLATIVA que assumeixi de forma real i efectiva ja, d’una vegada, la transposició de la Directiva 1999/70/CE al sector públic espanyol i la jurisprudència del TJUE sobre l’aplicació de la mateixa i la sanció a l’abús. És a dir, tot el contrari del que es va fer al 2021. En aquest context, i davant la temptació des d’instàncies polítiques de descarregar la resolució del conflicte en els jutjats, formulada ja pel Ministre Escrivá, tot defugint la seva responsabilitat, caldrà encetar un nou cicle de mobilitzacions a tot el sector de les administracions públiques per a pressionar al govern de l’Estat i a les diferents forces polítiques, des del carrer i des dels centres de treball, per a que facin efectiva aquesta reforma legislativa, que ja no pot esperar ni un segon més.
Us seguirem informant. Salut!
Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona
6 de març del 2023
Leave a Reply