- Pretenen que centenars de milers de treballadores i treballadors del sector públic continuïn al llindar de la legalitat
Des de FETAP-CGT denunciem l’enèsima maniobra que s’inventa el Tribunal Suprem per desatendre, després de la sentència del TJUE del 22 de febrer, el dret fonamental a la tutela judicial efectiva del gairebé un milió de treballadors i treballadores afectades per l’abús de temporalitat a totes les administracions i al conjunt del sector públic.
Fa uns dies, segons vam saber per la nota de premsa difosa el passat 7 de març als mitjans oficials del CGPJ, els magistrats integrants del Tribunal Suprem van evidenciar un cop més la seva absoluta falta d’imparcialitat i independència en respondre als estímuls emanats de determinades forces polítiques parlamentàries en contra de l’aplicació efectiva de la jurisprudència comunitària i del principi de supremacia del dret de la UE, com ha quedat patent ja en nombroses ocasions. Sense anar més lluny, sols cal veure el que ha succeït amb una altra causa abusiva com la de les clàusules hipotecàries.
El que la Sala Social (Sala Quarta) d’aquest òrgan judicial pretén ara en eludir la seva responsabilitat jurisprudencial i elevar noves qüestions prejudicials respecte a l’aplicació de la sentència del TJUE del passat 22/02/2024 és, evidentment, guanyar temps, malgrat la claredat d’aquesta sentència. D’aquesta manera, donant un respir a la conclusió de milers de convocatòries d’ocupació pública d'”estabilització” vigents arreu de l’estat, que s’emparen en la fraudulenta Llei 20/2021 derivada en el seu dia de l’infame “Icetazo”, i que es basen en una cruel mentida establerta en el preàmbul d’aquesta norma:
“En qualsevol cas, el TJUE comparteix la postura, defensada per Espanya, que no cap a la nostra Administració la transformació automàtica d’una relació de servei temporal en una relació de servei permanent”.
És justament el contrari, el TJUE mai ha compartit en les seves sentències i autos aquesta postura, que fonamenta falsament aquesta Llei de 2021.
Resulta, com a mínim, esperpèntic que aquesta Sala Quarta manifesti ara tenir “dubtes”, just quan ha rebut la sentència més clara i contundent que es podria imaginar, màximament quan fa lustres que dona grans bandades jurisprudencials per no assumir i no aplicar la ja esmentada preeminència del dret europeu en aquest tema, arribant fins i tot a sentenciar durant anys amb una figura com la de l’”Indefinit No Fix” que és una invenció pròpia que no es troba recollida ni prevista en cap norma del nostre marc legal.
En tot cas, qui no hauria de tenir “dubtes” sobre com donar-li encaix en el nostre marc normatiu a la sentència del TJUE del 22 de febrer, encara que sigui més de 25 anys després de l’aprovació de la mai completament transposada Directiva 1999/70/CE, és l’actual ministre per a la Transformació Digital i la Funció Pública, José Luis Escrivá. A ell hauria de correspondre liderar la solució legislativa definitiva a aquesta problemàtica i l’instem a tenir la valentia política per fer-ho. Legitimitat i precedents en té, però sembla mancar per ara, com de costum, si és que hem de confiar en les seves declaracions públiques posteriors a la sentència, de la voluntat necessària, negant la major i defensant que aquesta afecta només alguns casos concrets, i que la pilota està al terrat dels jutjats, no al seu. Sí, casos tan concrets com els d’uns quants centenars de milers de persones en abús de temporalitat en tot el sector públic. Veiem, doncs, un altre ministre de la Funció Pública que torna a eludir la realitat sobre aquest assumpte, i potser, qui sap, un altre ministre al qual la cosa li queda gran i que podria acabar sent cessat abans de concloure el seu mandat per no estar a l’altura que la solució a la problemàtica del frau de llei i de l’abús a les administracions exigeix.
Volem fer referència, a més, a la Sala del Contenciós Administratiu del mateix Tribunal Suprem (Sala Tercera), la que, a diferència dels “dubtes” que manifesta la Sala Social, sembla no tenir cap mena de dubte i continua sense voler-se donar per al·ludida per les indicacions jurisprudencials que arriben des de Luxemburg. En conseqüència, continua obviant i ignorant directament el que s’exposa en el punt 59 de la sentència del TJUE del 22 de febrer:
“Respecte a aquest tema, en primer lloc, segons la jurisprudència reiterada, del contingut de la clàusula 2, apartat 1, de l’Acord Marc resulta que l’àmbit d’aplicació d’aquest es concep amb amplitud, ja que s’hi inclouen de manera general “els treballadors amb una feina de duració determinada el contracte o relació laboral dels quals estigui definit per la legislació, els convenis col·lectius o les pràctiques vigents en cada estat membre”. A més, la definició del concepte de “treballador amb contracte de durada determinada”, continguda a la clàusula 3, apartat 1, de l’Acord Marc, engloba a tots els treballadors, sense establir diferències en funció del caràcter públic o privat de l’ocupador pel qual treballen i amb independència de la qualificació del seu contracte en dret intern.
De fet, fins al dia d’avui, aquesta Sala continua admetent recursos de cassació i condemnant a costes per temeritat judicial a qui recorre a ella en última instància, fent prevaldre sobre el dret comunitari la seva peculiar jurisprudència, que consisteix a reconèixer l’abús, en el millor dels casos, però no sancionar-lo, en mancar – diu – de mesura efectiva per fer-ho en l’ordenament intern.
Per continuar sostenint aquesta fugida impròpia i poc menys que infantil en l’aplicació del dret comunitari, tant jutges com polítics tergiversen el problema, confonent de manera intencionada l’accés a la funció pública amb l’efecte derivat de l’abús de temporalitat. Parlar en aquest cas d’accés a la funció pública de treballadors i treballadores que van accedir-hi fa lustres, i fins i tot dècades, mitjançant processos selectius organitzats per la mateixa administració, i que porten prestant serveis durant tot aquest temps ens resulta, com a mínim, obscè.
Des de FETAP-CGT comuniquem als empleats i empleades públiques, al conjunt de l’opinió pública i també a la judicatura i a la classe política involucrada en aquest assumpte – amb respecte però també amb fermesa – que no renunciarem en cap cas a allò que considerem just conforme a la norma i a la jurisprudència europea. Exigim al Govern d’aquest país que no s’amagui i que exerceixi la potestat legislativa que li correspon, que transposi d’una vegada de forma completa la Directiva 1999/70/CE i assumeixi les conseqüències d’aquesta, cosa que no va voler fer el 2021. Negociant-ho amb els afectats i afectades de l’abús, i no solament amb aquells sindicats majoritaris del sector amb els que prefereix sempre parlar entre bambolines, donat que els seus interessos i modalitat de finançament els fan incompatibles per complir les seves funcions reals de representació, d’una manera especial en aquest cas.
En cas contrari, no escatimarem esforços en organitzar (i donar suport a) tots els mecanismes de mobilització que considerem necessaris, començant per la concentració, aquest pròxim dijous 14 de març a Madrid a les 18:00 h davant la seu del Ministeri de Justícia. I sense descartar en cap cas el recurs a vagues a tot el sector si fos necessari. També els recordem que aviat tindrem una causa oberta per aquest tema a escala europeu, en un jutjat d’un altre estat membre, sota l’empara de la Directiva 2019/1937 o “Whistleblower“. Si no es fa justícia als abusats i abusades al Regne d’Espanya se’ls farà justícia fora d’aquest, n’estem segures.
És ben sabut que la fugida cap endavant en aquest assumpte per part del Govern està posant seriosament en perill la percepció de fons europeus, influeix forçosament en l’execució de dos procediments d’infracció oberts per la Comissió Europea contra el Regne d’Espanya i està danyant, a més, tant als treballadors i treballadores que es troben en aquesta situació d’abús com a la prestació dels nostres serveis públics, que estan perdent una quantitat ingent de “capital humà” (com els agrada dir) amb àmplia experiència i profunda formació específica.
Des de la nostra Federació no ens quedarem de braços plegats veient com es continua furtant en aquest país l’aplicació del dret comunitari i la sanció deguda a l’abús de temporalitat comesa per les administracions.
FEDERACIÓ ESTATAL DE TREBALLADORES DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA (FETAP-CGT)
Leave a Reply