El Govern espanyol aprova un Reial Decret-llei que permet una diferència a la Carrera Horitzontal a l’AGE de 17 punts a favor del Grup A1 sobre el C2
Recentment s’ha aprovat el “Reial Decret-llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, règim local i mecenatge”.
En el seu llibre segon es reforma l’Administració General de l’Estat (AGE). Aquesta reforma no era prioritària ni urgent, però es du a terme amb l’únic objectiu de rebre el quart pagament de 10.021 MEUR de fons europeus assignats a l’Estat espanyol (en concret, de l’anomenat “Mecanisme de Recuperació i Resiliència” dels fons Next Generation EU), com reconeixia el propi Govern a la seva nota de premsa del 19 de desembre, després de la celebració del Consell de Ministres.
És una reforma classista, perquè només serà d’aplicació a l’Administració General de l’Estat, i no serà pas d’aplicació a les Administracions locals i autonòmiques que són el gruix de l’Administració Pública. Concretament, aquests nivells d’Administració ocupen al 81,1% dels empleats i empleades públiques al nostre país (segons dades del Registre Central de Personal). I cal assenyalar que els sous d’aquestes administracions són generalment més alts que a l’AGE, una desigualtat retributiva que qüestiona el principi d’“a igual treball, igual salari” i que fa imperativa la reivindicació d’una equiparació salarial a l’alça entre Administracions Públiques.
Més classista és encara l’esmentada reforma en el seu apartat de Carrera Horitzontal. Aquesta Carrera, tal com es regula en el text del RDL, premia clarament als grups més alts sobre els més baixos. En cada grup s’estableixen quatre trams, un de mínim i un altre de màxim. Per a assolir el màxim es requereix almenys 23 anys al lloc. Els percentatges de millora en els diferents grups són els següents:
Grup A1: 39%
Grup A2: 37%
Grup B: 32%
Grup C1: 31%
Grup C2: 22%
És a dir, una diferència de fins a 17 punts a favor del Grup A1 sobre el C2.
La pròpia norma estableix a la seva exposició de motius que els principis rectors del model de selecció pivotaran sobre “la remoció d’obstacles econòmics i socials en l’accés al model públic”. Això sí, un cop dins, s’afavoreix una diferència de 17 punts a favor dels grups més alts sobre els més baixos. Un gran exemple de (in)coherència entre el discurs polític i la realitat legislativa efectiva.
És una reforma anacrònica i decimonònica perquè no soluciona realment cap ni un dels problemes que afecten en l’actualitat a l’Administració General de l’Estat. Principalment, la manca de plantilla, la manca de formació, la necessitat de processos menys complexos i àgils. Així, en plena pujança de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial, els terminis d’una Oferta d’Ocupació Pública s’allargaran durant dos anys, i fins i tot la norma n’estableix excepcions.
Però el més greu són les Avaluacions de l’acompliment (desempeño) tal com es contemplen al RDL, que permeten la pèrdua del lloc de treball del personal. Cal no confondre aquesta pèrdua del lloc amb la separació del servei, però està clar que s’introdueix una eina que limita, fins al punt de no permetre, la independència del personal, i que es notarà sobretot en informes de contractacions, tot augmentant de ben segur el malbaratament públic.
Un dels punts que és ineludible avaluar, dins del concepte d’Avaluació de l’acompliment que estableix el RDL, és la motivació del personal, no així la qualitat del servei prestat a la ciutadania. Avaluant, doncs, aspectes subjectius i no pas objectius, contraris a la presumpta finalitat de la pròpia norma. Cercant un personal servil als governs de torn, aquest RDL ens retorna a dinàmiques cortesanes del passat, en les quals es premia més l’adulació que no pas la capacitació.
RECUPEREM ELS SERVEIS PÚBLICS!
FEDERACIÓ ESTATAL DE TREBALLADORES DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA (FETAP-CGT)
Leave a Reply