Per un 1 de Maig Anticapitalista, Internacionalista i de Resistència

Aquest primer de maig, dia de la classe treballadora, enmig d’una nova espiral de crisi capitalista, enmig d’un ambient prebèlic i d’aprofundiment de la precarietat de la classe treballadora, on cada dia més persones són abocades a la pobresa, volem alçar-nos i dir prou.

Prou a uns salaris congelats, a una classe treballadora cada dia més empobrida per la inflació i l’augment dels preus. Mentre les multinacionals i les empreses cada any baten rècords de beneficis i acumulen més poder i diners. Diem prou a uns serveis públics cada dia més retallats, mentre els pressupostos en seguretat i defensa augmenten insultantment.

Com a Taula sindical de Catalunya tornem a omplir els carrers de Barcelona en un 1 de Maig, radicalment anticapitalista, internacionalista i de resistència envers un sistema caduc que ens empeny a l’abisme.

Volem manifestar que les nostres reivindicacions, laborals i socials, continuen avui dia més vigents que mai i sabem que la lluita i la mobilització de la classe obrera és l’única que pot aconseguir aquestes fites. Aquesta lluita i aquesta mobilització ha de ser capaç d’aconseguir :

La defensa del poder adquisitiu de pensions, salaris i la garantia dels subministraments bàsics de les llars.
La defensa de les pensions públiques i en contra dels plans de pensions privats i d’empreses.
La defensa dels serveis públics i la internalització o municipalització de tots els serveis públics 100% externalitzats
La defensa del dret a l’habitatge.
La defensa de la igualtat real i efectiva en els centres de treball i la lluita feminista com a lluita de classes.
Prou a l’explotació laboral de centenars de milers d’immigrants obligats a treballar sense papers, com les treballadores de la llar i les cures, exemple de tantes feines de l’economia submergida, que repercuteix en la davallada general del preu de la mà d’obra. Diem prou a la política de la UE plasmada en el Pacte Europeu sobre Migració i Asil, PEMA, responsable de milers de morts d’éssers humans a mars i fronteres.
La fi de la repressió contra els moviments socials, polític i obrer.
Reclamem la llibertat de totes les persones que estan sent represaliades.
Reclamem la derogació de la ridícula reforma laboral pactada entre CCOO i UGT i les patronals.
Reclamem polítiques mediambientals que permetin lluitar contra l’emergència climàtica i la sequera i apostem per un país lluny dels macroprojectes insostenibles per al territori com els Jocs Olímpics d’hivern, Hard Rock, Copa Amèrica, entre altres.
Exigim la retirada d’Espanya de l’OTAN i les bases militars dels Estats Units en territori espanyol per servir als seus interessos bel·licistes, polítics i econòmics i els dels seus aliats que ens acosten, cada vegada més, a una confrontació a escala mundial.

La situació geopolítica actual, dictada pel capitalisme bel·licista i feixista, on es destinen cada vegada més part dels pressupostos dels estats a fer créixer exèrcits i empreses armamentístiques. El genocidi a Palestina i la guerra d’Ucraïna són un clar exemple de com el capitalisme ara té en la por una nova forma d’ingressos i repressió vers a qui ens oposem a la societat de la indústria de la guerra i creiem en la pau entre pobles.

Destinar recursos, materials i econòmics, a exèrcits i empreses de la indústria militar és ara l’excusa dels governs per no complir amb les demanades de la classe treballadora i per crear una crisi global que paguem i pagarem per molts anys.

La classe obrera som els únics que podem aturar el feixisme bel·licista que dona suport i nodreix els estats, emparats per les grans corporacions que fan negoci amb la guerra.

El feixisme i el bel·licisme no neixen així en una nit. Han estat els patrons i les grans corporacions qui els han pagat i qui guanyen cada dia més. Tal com el feixisme va crear les guerres del segle XX com la Guerra Civil, les dues guerres mundials, el conflicte de Vietnam, el centreamericà i l’africà fins a arribar a la guerra d’Ucraïna, ara el sionisme crea el genocidi del poble palestí i té al punt de mira tot Orient Pròxim en la seva visió de les guerres com a negoci. Qui va pagar llavors? Qui paga ara? I Qui pagarà demà? El proletariat, la pagesia, la classe obrera, nostres són els morts i seus, els guanys!!!!

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA I DEL POBLE PALESTI !!!