Un cop comprovat que el text del Projecte de Llei de mesures urgents per a la temporalitat a l’ocupació pública no patirà canvis significatius i que el mateix serà retornat al Congrés per a la seva imminent aprovació, el Secretariat Permanent d’aquesta Federació Sectorial, en base als acords de la mateixa, no pot sinó rebutjar-lo en la major part dels seus termes, pels mateixos motius que ja vam exposar el proppassat 16 de novembre (https://bit.ly/31ERLDp), a la valoració que vam fer de les esmenes transaccionades incorporades a l’Informe de la Ponència de l’”Icetazo”.
Jurídicament entenem que la present llei vulnera el dret de la Unió Europea, i a més tanca en fals el conflicte de l’alta precarietat a les Administracions Públiques espanyoles, tot posant l’accent en l’accés i no pas en l’abús. Tècnicament n’hi ha que vaticinen una munió de demandes internes (discordança amb el dictamen de la Comissió de Funció Pública del Congrés del 23 de novembre) i externes (la Directiva Europea Whistleblower obre la via de la denúncia directa als organismes de la UE). Resta per saber al respecte si hem de confiar en una institució que no ha estat capaç, durant vint anys, d’imposar la transposició de la Directiva 1999/70/CE al Regne d’Espanya, i que s’ha mostrat incapaç de sotmetre als tribunals estatals d’Hongria, Polònia o Alemanya a la primacia del seu dret. Resta per saber si la nostra reaccionària judicatura contribuirà en alguna mesura a fomentar noves relacions laborals al si de les nostres Administracions Públiques.
N’hi ha que encara es pregunten el per què d’aquesta resistència ferotge de governs i administracions a estabilitzar el personal en precari. I els motius de fons no són legislatius, jurídics o filosòfics. Són els mateixos pels quals una empresa privada necessita del coixí de la precarietat i la flexibilitat de la seva plantilla per a amortir els segurs alt-i-baixos econòmics que s’esdevenen i els que s’albiren en el futur. Precarietat per a sotmetre als qui haurien d’exercir amb independència.
Des del nostre posicionament de classe no hi cap sinó recordar, un cop més, que la lluita és l’únic camí, que allò aconseguit fins ara s’ha aconseguit seguint aquest camí, és a dir, per la via de la mobilització, incloent-hi les diverses jornades de vaga del sector públic que s’han realitzat en diferents territoris els dies 28 d’octubre i 30 de novembre. Només a la mobilització es deuen els avenços aconseguits des de la formulació inicial de l’”Acuerdazo”-“Icetazo” subscrit a principis de juliol entre el Ministeri, CCOO, UGT i CSIF. I a la mobilització hem d’incorporar a tants companys i companyes que encara s’abandonen a la indiferència o a la simple confiança en la Llei i les institucions. Efectivament, els drets no es regalen pas, es conquereixen, així ens ho mostra un llarg historial de lluites que arrabassaren finalment a legisladors i juristes els drets que per a sí mateixa es va donar la classe treballadora. Hem de seguir i sumar.
S’obre, previsiblement, un nou escenari de conflicte i lluita que tindrà un marcat caràcter territorial i administratiu. Aquesta llei, potestativa, deixarà en mans de Comunitats Autònomes i Entitats Locals el desenvolupament d’uns processos que presenten més ombres que llums. Necessitarem unitat i solidaritat per a afrontar les lluites que vindran en aquests àmbits. És cert que en aquest viatge no comptarem amb aquests sindicats que traeixen diàriament i sistemàticament a la classe treballadora. Ho fan des de les seves talaies corporatives, grogues i institucionalitzades, tot assumint el paper d’organismes de segona lectura que habitualment representen falsos conflictes amb l’empresa per a acabar protagonitzant la foto final amb la qual diuen resoldre’ls. Malgrat tot, vam ser capaços de desemmascarar-los tot rebutjant plenament i en tots els àmbits els seus ja tristament famosos “Acuerdazos” (2017, 2018 i 2021), tot fent-los veure que no era pas fum allò que “veníem” i que el que és impossible només triga una mica més en aconseguir-se. Per tot plegat, perquè serà possible, seguirem lluitant.
PER L’ESTABILITAT REAL DEL PERSONAL EN ABÚS DE TEMPORALITAT!
Leave a Reply