Les treballadores de l’administració i dels seveis públics estem fartes de trobar-nos sotmeses

Durant aquests 2 mesos hem estat resistint l’embat d’una pandèmia amb uns serveis precaris, i això, tot just acaba de començar.

Aquests serveis no són precaris de per se, el fet de que l’administració hagi menyspreat durant anys els serveis públics ha ajudat moltíssim. Hem vist campanyes mediàtiques de desprestigi acompanyades de falta d’inversió en serveis que ara ens fan tanta falta (sanitat, serveis d’ocupació, serveis socials, justícia…) i que ens han indignat. Tot plegat està portant a què avui en dia tinguem aquest caos a hospitals, ajuntaments, organismes i institucions. Que la gent no pugui comunicar-se de manera efectiva amb el SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) quan més necessitat té de fer-ho, o que tots els hospitals estiguin col·lapsats en són un clar exemple, com ho són les llargues cues de companys i companyes que van a serveis socials esperant una sortida a la seva situació.

La manca de recursos posa a prova cada dia a les treballadores que mantenim aquests serveis, a tots i totes nosaltres. Més sacrifici en salut, hores no pagades i tot sota la voluntat de servei.

Tot aquest menyspreu que estem veient de la pròpia administració, quan les treballadores i els treballadors ho estan donant tot per vocació de servei públic conscients de la situació d’emergència sanitària, econòmica i social que estem vivint, ens està ensenyant la cara més salvatge i inhumana de l’administració. La manca d’equips de protecció individual que han estat patint les treballadores de la salut o dels serveis sociosanitaris que estan en primera línia des del minut zero d’aquesta crisi, és només l’exponent més clar de tot plegat.

Dins aquest període de pandèmia, el govern espanyol ha anat publicant amb una freqüència inaudita més de 1.000 normes que desenvolupen l’estat d’alarma. Aquestes normatives (recordem que cap d’elles deroguen lleis anteriors) en molts casos haurien d’intentar garantir la seguretat a les treballadores, a les persones aturades, i a la població més vulnerable (i així se’ns ha estat venent des dels altaveu governamentals que han estat difonent el discurs de l’”escut social” contra la crisi, segons el quals no es deixaria que “ningú no es quedés enrere”). Nosaltres pensem que han constituït més aviat un engranatge d’enganys, el qual queda en evidència en aquest moment de “desescalada” en el qual moltes d’aquestes normes no són respectades ni per les pròpies administracions que les aproven i que les hauríen d’executar, i ser-ne garants.

Aquestes darreres setmanes els Comitès de Seguretat i Salut Laboral s’han estat reunint (en el millor dels casos) a les empreses, organismes i administracions del sector públic, i des del Sindicat d’Administració Pública de la CGT encara no hem vist CAP administració ni organisme ni empresa pública que no estigui intentant trobar la manera de saltar-se la normativa que, en teoria, estableix els drets laborals mínims i les mesures que han d’assegurar la salut i la seguretat de les treballadores en les fases establertes per al seu retorn al treball presencial. A més, ens trobem amb ocurrències polítiques com la d’improvisar d’un dia per l’altre invencions com ara una “fase 0,5” a la ciutat de Barcelona, la qual evidentment posa per davant els interessos del capital per sobre de la salut de les persones. I d’afegit deixa a les nostres companyes en una inseguretat jurídica brutal. Perquè arriba un punt que ja no saben quina norma han de fer prevaldre a l’hora d’intentar interlocutar amb les seves administracions, si allò publicat al BOE o al DOGC dia sí i dia també val més que la següent gran idea que se li acudeixi al polític de torn el mateix dia o l’endemà.

Un Estat que està en fallida des del punt de vista ètic i moral, en tots els seus nivells (central, autonòmic, local) que busca l’engany, i que es fonamenta en la improvisació i en la inseguretat jurídica permanent, és poca cosa més que un castell als núvols, una construcció feble que està evidenciant més que mai, en la present situació d’emergència sanitària, com de fràgil resulta l’entramat institucional que el basteix, amb una infradotació crònica de recursos i de personal en els seus serveis a la ciutadania, incloent-hi els més bàsics i essencials. Des del Sindicat d’Administració Pública de Barcelona convidem i animem a totes les treballadores del sector a organitzar-se activament, tot cercant la complicat de les usuàries dels nostres serveis públics, per a fer-se respectar i trencar amb aquesta dinàmica de precarietat estructural i laboral d’una vegada per totes. Mentrestant, seguirem a la trinxera, com sempre hem fet, intentant fer entendre que només l’organització i la lluita serveixen per aconseguir victòries, i que les victòries dels empleats i empleades públiques són victòries per a la majoria social, victòries al servei d’un futur millor per tots i per totes.

PER LA SALUT I LA SEGURETAT DE TOTES, PER L’ESTABILITAT LABORAL, DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS!

Sindicat d’Administració Pública de Barcelona (SAPB-CGT)

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*